AUDIOVISUALS
CAIXAFORUM BARCELONA
Edifici
Aquest edifici situat a l’avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser creat al 1909 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Era un encàrrec de Casimir Casaramona, un home que treballava amb el cotó fluix. La fàbrica va ser oberta al 1913 i va tancar les seves portes es van tancar a l’any 1919. Des d’aquell moment l’edifici es va utilitzar per diverses utilitats des de la seu fins per la cavallería de la Polícia Nacional.
L’edifici era una construcció horitzontal formada per un conjunt de naus d’una sola planta comunicades entre elles a través de carrers interiors que feien funció de tallafocs, traslladament de mercancíes i felicitaven la ventilació. Es caracterítza per les seves línies sencilles, creades a partir de maó i elements de videría i forja, que recuperaven les tradicions artesanes de Catalunya.
Exposicions
Dimecres de la setmana passada, 11 de decembre, vam anar a fer una visita a dues exposicions del museu Caixaforum de Barcelona. “En Caída Libre” i “Ópera. Pasión, poder i política”, són les dues que vam visitar.
Aquesta primera era una exposició d’art contemporani que perdúa en aquest edifici des del 10 d’octubre i estarà fins el 9 de febrer de l’any que vé. Es podran veure obres d’autors com ara Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum y Dan Graham o Runa Islam, entre molts d’altres. Aquesta exposición utilitza la caiguda com a metáfora per mostrar la ràpida transformació que viu cada día la nostre societat.
La següent exposició anomenada “Ópera. Pasión, poder i política”, tractava, com molt bé es mostra, d’Óperas. Era, en concret, un viatge per les diferents ciutats on més influència operística hi ha hagut: Venecia, Londres, Viena, Milà, parís, Dresde, Barcelona i Lelingrado. Mozart, Wagner o Bach, son alguns dels compositors que ens acompanyaràn durant l’exposició, ja que un punt a favor d’aquesta experiència es que està acompanyada amb fragments de diferents òperas durant tot el trajecte.
Obres
La obra que he volgut tractar de l’exposició de “Caiguda Lliure ha sigut aquesta obra sense titiol de Rosemarie Trockel. Es va crear al 1988 amb teixit de llana. Podem veure que a simple vista es una gran tela dividida en dos seccions: en una d’elles hi trobem el logotip de Pure Wool i en l’altre la marca de Playboy. Aquesta primera (Pure Wool) ha estat associada a la dona i a la seva tasca domèstica que ha hagut d’adaptar durant tota la història. I la segona (playboy), mostra un desitg cap a la dona com a objecte sexual. En aquest cas aquest últim, ha estat invertit de manera que pot representar-se com a una rebelació de la dona cap a aquest tipus de pensament.
Aquest autor nascut el 1756 en Salzburg (Austria) ja composava i interpretava des de els 6 anys. Al 1778 mor la seva mare i es converteix en una de les etapes mes dures d ela seva vida. Al 1782 es casa fins al 1791, any en que Mozart mor. Entre el 1762 i 1766 s’en va amb el seu pare de gira per Europa i durant aquests viatges escriu sonatas i una sinfonia. Les composicions fetes entre 1760 i 1770 van ser realitzades mentre viatjava. Es calcula que va visitar unes 200 ciutats. Es diu que va ser el mestre del Clasicisme i es un dels musics més destacats i influenciats de la història. Les seves obres més conegudes son “Una petita serenata nocturna”, “Júpiter”, “Las bodas de Figaro” i “La Flauta Màgica”. Va composar en total 22 òperas.
